T’enyorem, Oriana Fallaci ir
L’últim deliri religiós –de moment– ha tingut lloc a la Universitat York de Toronto
Fa un parell de setmanes, aquesta columna parlava de les botigues Marks & Spencer i la polèmica que ha esclatat a la Gran Bretanya quan s’ha sabut que permeten que els seus empleats musulmans es neguin a servir als clients alcohol o derivats del porc, i que els diguin que, si volen comprar qualsevol d’aquests productes, passin per una altra caixa.
L’últim deliri religiós –de moment– ha tingut lloc al Canadà, a la ciutat de Toronto. A la Universitat York un jove estudiant va demanar mesos enrere no participar en treballs conjunts, a classe, on hi hagi noies. El motiu: la seva confessió religiosa, que no li permet tenir contactes públics amb el sexe femení. El professor de Sociologia Paul Grayson li va dir que ni parlar-ne perquè, en els treballs que es fan en grup, hi participen persones de tots dos sexes. La resposta sembla sensata. A mi, els treballs en grup sempre m’han semblat insuportables, perquè sovint, de tota la gent que hi participa, s’esforcen de valent una o dues persones i la resta s’aprofita de la feina d’aquests esforçats. Però, si no hi ha cap més remei que fer-ne, es fan i avall. Però negarse a participar-hi perquè hi ha noies em sembla descomunal. Tan descomunal com la reacció del degà de la facultat, Martin Singer, que li va dir al professor que es doblegués al desig de l’estudiant, per respectar la seva fe. Les declaracions del professor Grayson a la Société Radio-CanadaCanadian Broadcasting Corporation són nítides: “Vaig refusar la proposta perquè, per creences religioses, també es podria justificar no relacionarse amb jueus, negres, gais, el que sigui. I si permetem aquest cas d’ara, també ens podrien fer aleshores totes aquestes altres demandes absurdes. Durant cinquanta anys les dones han anat guanyant terreny a les universitats. Segons la meva opinió, permetre això ens portaria de tornada a les èpoques més fosques. És del tot inacceptable”.
Als últims Jocs Paralímpics, que es van celebrar a Londres el 2012, l’atleta iranià Mehrdad Karam Zadeh es va negar a encaixar la mà de Kate Middleton quan la duquessa li va donar la medalla que havia guanyat. Segons explicaven les notícies aquells dies, ho va fer perquè l’islam no permet que un home saludi una dona en públic, ni li encaixi la mà. Uns anys abans, l’imam de Lleida, Abdelwhab Houzi, es va negar a ser entrevistat a La Manyana TV perquè l’entrevistadora era una dona i, a més, s’havia maquillat. El mateix imam es va negar a rebre la presidenta de l’Associació de Veïns del Segre, també per ser dona. Sempre que algú treu tots aquests detalls a la llum pública de seguida apareixen bonifacis que
t’expliquen que no tot l’islam és així, i que n’hi ha un de molt democràtic i respectuós amb les dones. Doncs deu ser mut, perquè no bada mai la boca per condemnar res.
La Vanguardia, dimarts 14 de gener de 2014
Comentarios
Publicar un comentario